Revólver

Sobre els cinquanta tolls de sang es va alçar la veu, aguda i prepotent, dels successors de Smith & Weson: «Alguna cosa estarem fent bé per pujar zero coma dos punts (per cadàver) al mercat».

Ella es va deixar caure sobre el sofà. Va voler apagar el televisor, però no era capaç de donar amb el comandament a distància. Ni tan sols de buscar-ho. Les preguntes s’amuntegaven just darrere dels seus ulls, pressionant amb força sobre els lacrimals, superposant-se unes sobre les altres fins a perdre el seu sentit, si és que tenien algun sentit. De tant en tant alguna arribava sencera. «Què vaig fer malament?» La seva sobrietat, la seva parquedat en paraules, la mantenia amb vida fins a vessar-se per la galta en forma de líquid salat. Unes altres, més llargues i complexes, arribaven degotant fins al pit sense ni tan sols enunciar-se.

El cas és que dolien. Dolien rere els ulls, al pit i a l’estómac. Esclataven a les temples, rebentaven al clatell. Paralitzaven les mans i la parla, malgrat mantenir la boca oberta en el gest que diem d’estupor. Les imatges d’ambulàncies en un requadre, la cara estúpida del presentador a peu de carrer en un altre (més preocupat de la seva imatge pública que de la terrible història que estava narrant), les seves paraules inaudibles però conegudes, la cinta vermella de text corrent per la pantalla de dreta a esquerra, es barrejaven amb imatges interiors de records en una mescla obscena més pròpia d’una pel·lícula de terror.

«Què vaig fer malament? En quin moment aquell nen rialler es va convertir en un espectacle televisiu? Com no em vaig adonar?»

Sobre els cinquanta tolls de sang es va alçar la veu, aguda i prepotent, dels successors de Smith & Weson: «Si totes i cadascuna de les persones que ballaven en aquell local portessin un revòlver al cinto i una canana amb bales creuada sobre el pit, hagués mort molta menys gent».

Es va aixecar i va anar cap a la cuina a buscar un got d’aigua. El dolor en el pit era punyent. Li costava caminar. Fins i tot veure per on anava dins d’aquell minúscul apartament. En obrir l’aixeta va veure amb claredat el que sortia d’ella: odi. Per cada gota d’amor que ella va posar, milers de gotes d’odi s’havien anat posant sobre el cos d’aquell nen. Per cada gest afectuós, milers de gestos de desdeny i menyspreu. Per cada gota de vida, milers de riures per la mort aliena. «D’aquesta aigua no beuré, encara que mori de set

Sobre els cinquanta tolls de sang es va alçar, una vegada més, la veu aguda i prepotent dels successors de Smith & Weson, amplificada mil vegades pel ressò mediàtic.

Gostouche?:

Este post tamén está dispoñível en: Galleg Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *